sábado, 29 de octubre de 2011
La transexualidad a debate
La crisis
viernes, 28 de octubre de 2011
El campamento
lunes, 24 de octubre de 2011
Es van trobar.
Era Novembre, feia fred i semblava que volia ploure, la nit queia sobre Barcelona i les llums començaven a encendre’s. Ella caminaba de pressa, sense mirar enlloc, la seva vida era molt dura, massa dura. Ell somreia mentre escoltaba la última cançó del seu grup preferit i anava mirant cada detall de cada carrer, feliç. Ella es deia Diana, ell Marc. Ella contenia les llàgrimes, fent-se la forta, repetint que tot aniria bé. Ell encara no sabia que era un mal dia, la vida li havia regalat tot el que volia. Ella era baixeta, grassoneta, prou maca, encara que ella ho negava, i per sobre de tot, era única. Les seves ferides l’havien fet forta a primera vista, però sota aquesta cuirassa hi havia una nena petita plorant demanant algú que la cuidés. Ell, en canvi, era alt, ros, atractiu en definitiva, encara que sota aquesta primera mirada semblés feliç, es sentia molt sol, massa sol. I llavors, la va veure. Al principi no sabia perquè aquella noia tan normal, que semblava tenir tanta pressa, li semblava interessant, dos segons després va ser conscient que ella l’havia encisat, una mirada, només un segon, i havia vist aquella tristor en els seus ulls, aquella soledat que tant coneixia. Ho tenia clar, la volia conèixer, la volia fer feliç, ja mai no estaria sol. I cada dia, a la tarda, quan començaven a encendre els ulls ell passejava per aquest carrer, per trobar-la, però mai la veia, mai no hi era, i caminaba cap als carrers dels voltants, caminaba amunt i avall cercant-la, però no apareixia... fins que un dilluns de primavera, quan el sol començava a emplenar els dies i ja no calia portar l’abric, la Diana va aparèixer, igual que el primer dia, caminant de pressa, amb la mirada perduda, com trista. En Marc es sentia feliç, s’hi va apropar, es van mirar als ulls i es van trobar.
miércoles, 19 de octubre de 2011
Las vueltas que da la vida
martes, 11 de octubre de 2011
Oscar.
sábado, 8 de octubre de 2011
E l H o m b r e I d e a l .




Cambios paulatinos
martes, 4 de octubre de 2011
Octubre 2011
Y sinceramente, estoy feliz, la mar de tranquila. Ya no hay más noches sin dormir, ni lágrimas, ni risas tontas... sólo estoy a la espera de otra cosa, de otra persona, de crear una historia desde cero, poco a poco, que ésta vez funcione y vaya bien, y no tengo ninguna prisa. Me queda toda la vida para ello, eso sí, creo que necesitaba decirlo.
=) Gracias por leerme.
martes, 20 de septiembre de 2011
La vida es una mierda
lunes, 19 de septiembre de 2011
El amor
Reflexiones a las tantas
viernes, 16 de septiembre de 2011
avanzar poco a poco
viernes, 2 de septiembre de 2011
¡Pero qué coño...!
Te vi venir - Sin bandera
Que rapido se me ha clavado, que dentro todo este dolor.
Es poco lo que te conozco y ya pongo todo el juego a tu favor
no tengo miedo de apostarte
perderte si me da pavor
CHORUS
No me queda mas refugio que la fantasia,
no me queda mas que ser que serte una poesia
Porque te vi venir y no dude
Te vi llegar y te abraze
y puse toda mi pasion para que te quedaras,
Y luego te bese y me arriesgue con la verdad
Te acaricie, y al fin abri mi corazon para que tu pasaras
Oh, mi amor te di sin condicion para que te quedaras
Ahora esperare algunos dias para ver si lo que te di fue suficiente
no sabes que terror se siente la espera cada madrugada
si tu ya no quisieras volver se perderia el sentido del amor por siempre
no entenderia yo a este mundo me alejaria de la gente
CHORUS
Mi amor te di sin condicion para que te quedaras,
Uh mi amor te di sin condicion para que te quedaras,
Uuh mi amor te di sin condicion para que te quedaras
miércoles, 31 de agosto de 2011
a primera vista
tonta irrealidad
Miedo - Pablo Alborán
Empiezo a notar que te tengo, empiezo asustarme de nuevo, sin embargo lo guardo en silencio y a dejar que pase el tiempo. Empiezo a creer que te quiero y empiezo a soñar con tus besos sin embargo no voy a decirlo hasta que tu sientas lo mismo. Porque tengo miedo, miedo de quererte y que no quieras volver a verme Por eso dime que me quieres, o dime que ya no lo sientes que ya no corre por tus venas ese calor que siento al verte no lo intentes se que me mientes.. Empiezo a soñar que te pierdo , empiezo ya a echarte de menos a caso te miento no es cierto que se esta apagando lo nuestro , para negar que es mentira , que soy el único en tu vida te sigo notando perdida… No me digas que me quieres ya no me importa lo que sientes que aquel amor que me abrazaba ya no quema solo escuece, no lo intentes se que me mientes… Ya no me digas que me quieres , ya no me importa lo que sientes… De qué me sirve la vida - CAMILA
Estoy a punto de emprender un viaje con rumbo hacia lo desconocido no se si algún día vuelva a verte no es fácil aceptar haber perdido. Por mas que suplique no me abandones dijiste no soy yo es el destino y entonces entendí que aunque te amaba tenia que elegir otro camino. De que me sirve la vida si no la vivo contigo de que me sirve la esperanza si es lo ultimo que muere y sin ti ya la he perdido. De que me sirve la vida si eres lo que yo pido, voy detrás de tu ternura pero no me queda duda que me dejas sin tus besos. Escucha bien amor lo que te digo pues creo no habrá otra ocasión para decirte que no me arrepiento de haberte entregado el corazon. Por mas que suplique no me abandones dijiste no soy yo es el destino y entonces entendí que aunque te amaba tenia que elegir otro camino. De que me sirve la vida si no la vivo contigo de que me sirve la esperanza si es lo ultimo que muere y sin ti ya la he perdido. De que me sirve la vida si eres lo que yo pido, voy detrás de tu ternura pero no me queda duda que me dejas sin tus besos. De que me sirve la vida si no la vivo contigo de que me sirve la esperanza si es lo ultimo que muere y sin ti ya la he perdido. De que me sirve la vida si eres lo que yo pido, voy detrás de tu ternura pero no me queda duda que me dejas sin tus besos. Y sin ti ya la he perdido...




