Cada segon que passa...

Potser només son tonteries de nena petita que ha de crèixer, però sento que ho havia d'escriure a algun lloc per quedar-me tranquila. No ho sé, però després de celebrar el meu cumple amb els nous compis de la uni m'he adonat que el meu món canvia de mil maneres, però el meu cap sempre està igual. Jo no canvio o no sóc capaç de canviar, no estic segura del tot. Per una part, agraeixo amb el cor a la mà la nit que vam passar, els somriures, el bon rotllo, fins i tot el fet de venir... però per una altra part hi penso a consciència i una petita part de mí no para de pensar que no m'ho mereixo, que porto tota la vida esperant trobar un grup així, una sèrie de persones com aquestes, que m'entenen completament, que no em jutgen a cada passa, que em troben important a les seves vides, es preocupen per mi, em cuiden... i a part de sentir-me super afortunada, feliç i encantada, sento que no m'ho mereixo, que no sóc digne de haver trobat coses així, persones així. Ara que ho tinc tot, no em veig mereixedora del que he aconseguit. Massa bo per mi, massa proper a la felicitat per a ésser real. I quan més o penso, més idiota em sento, ¿qui pensaria una cosa així? Ho sé... sóc idiota, però no ho puc resistir.

Per una altra banda... ja ho vaig dir altra vegada, però sincerament, quan estic amb ells, sobretot envoltada amb les noies de la meva classe, que són fabuloses, em sento una merda... no perquè elles m'ho facin sentir, que no es així, ho dic perquè quan les miro i em veig, es com si elles fossin un 15 sobre 10 y jo un -5. Suposo que em falta autoestima o que soc subnormal, o que mon pare ha fet molt bé el seu treball i ara no sóc capaç de veure-hi més enllà... o no ho sé, potser és que realment no em mereixo tenir amistats com aquestes. No ho sé... finalment arribo a la conclusió que enlloc de disfrutar nits com aquestes, tan sincerament bones, jo només faig que pensar en subnormalitats com aquestes fent-me cada vegada més desgraciada, per això jo mateixa em nego la felicitat. Suposo que necessito temps, potser només temps.